Wittgenstein, los gitanos y los flamencos

Ludwig Wittgenstein va projectar una casa per a la seva germana Margarethe, situada a la Kundmanngasse de Viena. El 2015, un grup de gitanos búlgars y rumanesos hi van ser convidats, a la Casa Wittgenstein, aleshores seu de la delegació cultural de l’ambaixada de Bulgaria. El que havia de ser una celebració de pocs dies es va convertir en una llarga ocupació a la qual s’hi van afegir flamencs, bohemis i artistes vinguts de mitja Europa.

Certa o no, aquesta circumstància és un pretext que utilitza Pedro G. Romero per desplegar un intricat joc conceptual que ens porta a descobrir el que es coneix com a «gitano», «flamenco»  i les seves derives.

Ocupar la Casa Wittgenstein és, en certa manera, posar en marxa el que el filòsof anomenava jocs del llenguatge: itinerància i nomadisme, formes d’habitar i d’assentar-se, grup i comunitat, bohemia i desclassament, les classes perilloses i les subalternes, allò no normalitzat i allò no hegemònic… són alguns dels aspectes que configuren el sentit estès de la identitat flamenca, on els gitanos tenen un paper fonamental.

Aquest assaig inclassificable és un dispositiu poderós que Pedro G. Romero utilitza per articular les seves reflexions a proòsit de les classes populars i les seves produccions culturals i polítiques.