Occident al segle XX. Autodestrucció i reconstrucció, triomf i deliri

D’acord amb Fritz Stern, el curs històric és contingent, cada moment té la possibilitat de modificar-se a si mateix. Si la història és mal·leable, conclou Stern, la ciutadania té el deure moral d’intervenir-la i canviar-la. A partir d’aquestes dues premisses, en aquest llibre l’autor intenta donar resposta a les següents preguntes: després de la catàstrofe d’Occident durant la primera meitat del segle XX i la seva reconstrucció al llarg de la segona, què queda, d’Occident? Què és avui, Occident? ¿Fins a quin punt segueixen vigents els seus valors il·lustrats fundacionals?

En aquest llibre, Stern passa revista al fet i al concepte d’Occident alhora com a historiador i ciutadà coetani amb l’afany no solament de testimoniar els seus monstres i els seus encerts, sinó també per assenyalar allò que no va passar i podria haver passat, i amb això, el recordatori optimista que la contingència històrica és sempre una oportunitat per la reflexió, l’autocrítica, l’exercici actiu de la ciutadania i la millora del present.