Els llibres que no he escrit
Amb un caràcter gairebé autobiogràfic, George Steiner en aquesta obra tracta dels set temes sobre els quals hauria volgut escriure però que, per alguna raó o altra, no ho ha arribat a fer. Dedica un capítol a cadascuna d’aquestes possibilitats: Joseph Nedham, el gran sinòleg i científic anglès, com a exemple de la magnitud d’un coneixement fora mesura; l’enveja, un sentiment que pot transformar la percepció del món; la riquesa de l’erotisme i les pràctiques sexuals en diverses llengües; la condició jueva i el sionisme; l’educació, els seus límits i els seus horitzons; la inconfessable relació dels homes amb els gossos; i la fe, la qüestió de Déu.
Fragment
«Un llibre no escrit és més que un buit. Acompanya la teva feina com una ombra activa, irònica i alhora pesarosa. És una de les vides que hauríem pogut viure, un dels viatges que no hem fet. La filosofia ensenya que la negació por ser determinant. És més que la renúncia a una possibilitat. La privació té conseqüències que no podem preveure o avaluar amb exactitud. És el llibre no escrit el que hauria pogut fer que les coses fossin molt diferents. El que potser t’hauria permès fracassar millor. O tal vegada no.» George Steiner
| Traducció | |
| Col·lecció | Els llibres d'Arcàdia |
| Idioma | Català |
| Any | 2008 |
| Pàgines | 280 |
| Format | 14 x 21,5 cm |
| ISBN | 978-84-935345-2-3 |
| Preu | 24 € |
Ressenyes
«Copas de cristal», article de Xavier Antich a El País, el 31 de desembre del 2008.
«Steiner: línies mestres», article de Jordi Rourera a Diari de Balears, el 6 de setembre del 2008.
«Les claus d’una vida», article de Pere Saborit a El Pais, el 17 d’abril del 2008.
«Llibres no escrits, vides no viscudes», article d’Eva Piquer a l’Avui, el 10 d’abril del 2008.
«Los libros que nunca he escrito», article de Blas Matamoro a ABC, l’abril del 2008.