Sida
Més enllà del dolor, la por i la mort, la irrupció del sida a la dècada dels vuitanta va provocar una «epidèmia de sentit». Una crisi de la representació que va requerir noves aliances entre l’art i l’activisme per intervenir en l’esfera pública i així reclamar altres formes polítiques, mèdiques i comunicatives per abordar la malaltia.
En els textos que formen el llibre, la crítica francesa Élisabeth Lebovici ofereix un relat alternatiu a la història de l’art des d’una escriptura situada entre els feminismes, les polítiques queer i els activismes LGTBIQ.
Traducció | |
Col·lecció | et al. |
Idioma | Castellà |
Any | 2020 |
Pàgines | 168 |
Format | 12,5 x 18 cm |
ISBN | 978-84-949924-6-9 |
Preu | 16€ |
Ressenyes
Ressenya a Qué Leer, número 263, juliol-agost de 2020.
«La mujer como agente de cambio», ressenya d’Andrea Valdés a El País, el 9 de juliol de 2020. Enllaç aquí.
«El arte de amar en tiempos de pandemia», ressenya d’aliwen al blog de Caja Negra, el 5 de maig de 2020. Enllaç aquí.
Ressenya de Josep Bosch a Sonograma Magazine, el 29 de març de 2020. Enllaç aquí.
«Tomar en serio a los muertos», ressenya de Fefa Vila Núñez a CTXT, el 6 de març de 2020. Enllaç aquí.
«Un virus en la institución: por qué el arte vuelve al sida», ressenya d’Álex Vicente a El País, el 25 de febrer de 2020. Enllaç aquí.
Ressenya de Clara Fernández de Lis al blog de La Central, el 20 de febrer de 2020. Enllaç aquí.