La veu i el poder de les dones
No ens agrada que ens facin callar. Ni en l’àmbit públic ni en el privat. A l’Odissea, Telèmac censura la seva mare Penèlope i deixa clar que mythos (referint-se al fet de parlar en públic i amb autoritat) és cosa d’homes. L’eco d’aquest moment clàssic homèric encara ressona.
Mary Beard parteix de l’exabrupte de Telèmac per analitzar l’exclusió de les dones de l’esfera pública en les societats occidentals, a l’antiguitat grega i romana i als nostres dies. En aquestes dues conferències, a més, explora els fonaments culturals de la misogínia en la política i en la vida laboral, i demostra com una certa idea de poder (i també de coneixement, d’experiència, d’autoritat…) ha exclòs, o ha tendit a excloure, les dones.
A LA VENDA EL 6 DE SETEMBRE
Traducció | |
Col·lecció | Els petits d'Arcàdia |
Idioma | Català |
Any | 2017 |
Pàgines | 64 |
Format | 12 x 20 cm |
ISBN | 978-84-946163-9-6 |
Preu | 12€ |
Ressenyes
«Una cadira en un racó: “La veu i el poder de les dones”, de Mary Beard», ressenya a Nosaltres La Veu, l’11 d’abril de 2020. Enllaç aquí.
Ressenya a l‘Especial Sant Jordi del Cultura/s, el 21 d’abril del 2018.
Ressenya a l‘Especial Sant Jordi d’El Periódico, el 21 d’abril del 2018.
«Les noves veus del feminisme», ressenya al Cultura/s, el 25 de febrer del 2018. Enllaç aquí.
Entrevista a l’Ara, el 8 d’octubre del 2017. Enllaç aquí.
Entrevista a Núvol, el 6 d’octubre del 2017. Enllaç aquí.
Ressenya a L’Avenç, l’octubre del 2017. Enllaç aquí.
“La veu i el poder de les dones”, article d’Anna Guitart a l’Ara Llegim, 8 de a de 2024.