La riquesa d’uns quants beneficia a tothom?
Hi ha una opinió molt estesa que diu que la millor manera d’ajudar la gent pobra a sortir de la misèria és estimular que els rics siguin encara més rics, com si la riquesa d’uns quants pogués beneficiar a tothom. Aquesta creença entra en contradicció flagrant amb la nostra experiència diària, amb el resultat de nombroses recerques i, evidentment, amb la lògica, i tot i així és una opinió popular.
Per què aquestes opinions tenen tant de predicament i romanen inalterables davant les proves, cada cop més evidents, del contrari? En aquest llibre, Zygmunt Bauman enumera i examina els supòsits tàcits i les conviccions irreflexives en les quals es fonamenten aquestes creences, i ens mostra que totes i cadascuna d’elles són falses i enganyoses. No podrien sostenir-se ni perdurar en el temps si no fos pel paper que tenen a l’hora de donar suport a l’actual i indefensable creixement de la desigualtat social, de la bretxa entre l’elit i la resta de la societat.
Traducció | |
Col·lecció | Els llibres d'Arcàdia |
Idioma | Català |
Any | 2014 |
Pàgines | 96 |
Format | 14 x 21,5 cm |
ISBN | 978-84-938262-8-4 |
Preu | 13,95€ |
Ressenyes
Ressenya a Catalunya Cristiana, el 13 de juliol del 2014.
Sant Jordi extra de El País, el 22 d’abril del 2014.
«La riquesa no vessa», article de Jaume Claret a Ara, el 15 de març del 2014.
Cultura/s La Vanguardia, el 12 de març del 2014. 8è llibre més venut de No ficció en català (1ª setmana).
«Pobresa (i 2)», article de Josep M. Fonalleras a El Periódico, l’11 de març del 2014.
«Pobresa (1)», article de Josep M. Fonalleras a El Periódico, el 10 de març del 2014.
Ressenya de Carme Miró a Sonograma, el 28 de febrer del 2014. Enllaç a l’article.