(Reus, 1912 – Granges-d’Òlt, 1994) Va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar a França al final de la Guerra Civil. Establert a Saint-Alban-sur-Limagnole fins als anys seixanta, a l’hospital psiquiàtric d’aquella localitat duu a terme una pràctica transformadora com a resposta no solament a necessitats terapèutiques sinó també a necessitats culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial mateixa. Més endavant va exercir a Melun, al departament de l’Oise i a Agen, fins a la seva jubilació el 1979.

Al llarg de la seva vida, personalitats de molts àmbits van acompanyar-lo i van influir en el seu treball: Emili Mira, Josep Solanes, Antoni Subirana, Lucien Bonnafé, Jean Oury, George Canguilhem, Fernand Deligny, Jacques Lacan…

A finals dels anys seixanta, Tosquelles va tornar a vincular-se a l’Institut Pere Mata de Reus, en el qual ja havia treballat abans de la guerra, per participar regularment en la transformació de la institució i l’acompanyament de les pràctiques terapèutiques que s’hi duien a terme.