(Budapest, 1929 – 2019) Filòsofa. Deixebla de Gyorgy Lukács, ha estat una de les pensadores més importants del segle XX. De caràcter rebel i dissident, va abandonar les tesis marxistes per tendir cap a un pensament humanista heterodox. Es va exiliar el 1977 i l’any següent va anar a Austràlia. El 1986 es va traslladar a Nova York, on va esdevenir una figura prominent de la New School for Social Research. Marcada profundament per la mort de la major part de la seva família i dels seus amics d’infància als camps de concentració nazis i, posteriorment, pel règim totalitari del seu país, Ágnes Heller ha centrat una bona part del seu treball en l’ètica, en la naturalesa del bé i del mal, i la projecció social d’aquests fenòmens radicals. També va tenir molta acceptació la seva teoria filosòfica de les necessitats, enteses com el camp d’enfrontament entre subjectivitat i poder. Després de la caiguda del mur de Berlín va tornar a la seva Hongria natal i va centrar-se sobretot en qüestions d’estètica. Va ser distingida amb nombrosos premis i reconeixements, i entre les seves obres principals trobem A Theory of Feelings (1979), Radical Philosophy (1984), An Ethics of Personality (1996) o The Time is Out of Joint: Shakespeare as Philosopher of History (2002).