Josep Fontana (Barcelona, 1931 – 2018) va ensenyar Història Contemporània i Història Econòmica a les universitats de Barcelona, València, Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra, de la qual en va ser catedràtic emèrit. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya el 2007, en reconeixement a la seva trajectòria professional.

Entre els seus llibres destaquen La quiebra de la monarquía absoluta 1814-1920 (1971, 2000), La història després de la fi de la història (1992), Europa ante el espejo (1994, 2000), Introducción al estudio de la historia (1999) i De en medio del tiempo (2006).  Els més recents són Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (2011), El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo xxi (2013), La formació d’una identitat (2016) i El siglo de la revolución (2017).