Bernardo Atxaga és el pseudònim literari de Joseba Irazu Garmendia. Nascut a Asteasu el 1951, un dels escriptors bascos contemporanis més reconeguts. La seva obra s’ha desplegat a través de gèneres diversos: poesia, teatre, literatura infantil, contes i novel·la, i ha estat traduïda a diversos idiomes. Es va donar a conèixer com a poeta, amb llibres com Ziutateak (Les ciutats) (1976) i Etiopia (1978), que va ser guardonat amb el Premi de la Crítica. Des d’aleshores s’ha convertit en la veu de referència de la literatura en èuscar. Entre la seva obra narrativa destaquen el llibre de relats Obabakoak (La gent d’Obaba) (1988), on construïa un món mític que li va donar projecció internacional i li va reportar tota mena de premis, i les novel·les Bi letter jaso nituen oso denbora gutxian (Dues lletres) (1984), Bi anai (Dos germans) (1985), Behi euskaldun baten memoriak (Memòries d’una vaca) (1991), Gizona bere bakardadean (L’home sol) (1993), Zeru horiek (Aquells cels) (1995), Soinujolearen semea (El fill de l’acordionista) (2003) i Zazpi etxe Frantzian (Set cases a França) (2009).