Gillermo Zuaznabar (Donostia-Sant Sebastià, 1971), llicenciat en Belles Arts, especialitat pintura (UB), postgrau en el taller del Prof. Gerhard Merz a Die Kunstakademie, Düsseldorf, i doctor en projectes arquitectònics (UPC), Barcelona. És professor i membre de l’àrea de teoria de l’art i d’arquitectura del departament d’arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.

És autor de: «Donald Judd en el paisatge» (2017); «Lo Spazio nella forma. La scultura di Oteiza i l’estètica basca» (2011); «Juan Navarro Baldeweg. Grávido o liviano» (2011); «Color, Form and Meaning in the Guggenheim Museum» (2009); «Piero della Francesca. La pala di Brera» (2008); «Piedra en el paisaje. Jorge Oteiza y Luis Vallet, Memorial del Padre Donosti» (2006); «Oiza-Oteiza. Línea de defensa en Altzuza» (amb Josep Quetglas i Fernando Marzá, 2004); i de «Jorge Oteiza animal fronterizo. Casa-taller Irun 1957-1958» (2001).

Ha comissariat i dissenyat: «Alexander Kluge. Jardines de cooperación» (2016, amb Valentín Roma i Neus Moyano); «1513. Desde las Paces de Urtubia. Geografía y paisaje» (2016); «Diseño de sistemas escuela de Ulm» (2011, amb Javier Nieto i Neus Moyano); «Oteiza 2000» (1999, amb Fernando Marzá, Eulàlia Bosch i Josep Subirós).