Theodor W. Adorno (Frankfurt del Main, 1903 – Visp, Suïssa, 1969), filòsof, musicòleg i sociòleg. Va ser un dels representants més destacats de l’anomenada teoria crítica de l’Escola de Frankfurt i de la filosofia marxista de la primera meitat del segle XX.

Si bé es va graduar amb una tesi sobre Edmund Husserl a la Universitat de Frankfurt, els seus primers assaigs van ser de crítica musical, i més endavant va introduir-se en la teoria de la literatura i es va incorporar a l’Institut für Sozialforschung, d’inspiració marxista, que va abandonar per exiliar-se primer a Oxford i després als Estats Units. A Nova York, juntament amb Max Horkheimer, va escriure Dialèctica de la Il·lustració (1944-1947).

De retorn a Alemanya, va continuar aprofundint en la crítica de la societat capitalista des de les contradiccions internes del racionalisme. A aquest període corresponen Dialèctica negativa (1966) i Teoria estètica (1970), la seva obra póstuma.