Jaume Terradas (Barcelona, 1943) és biòleg. Va ser catedràtic d’Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1981, i emèrit i professor honorari després de jubilar-se. Va organitzar el primer equip de recerca sobre ecosistemes terrestres a Catalunya i va promoure i dirigir el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), al qual continua vinculat. Va ser l’impulsor de la creació dels primers estudis de Ciències Ambientals en una universitat espanyola. Ha presidit, dirigit o participat en un gran nombre d’institucions relacionades amb la investigació, conservació, educació i gestió ambientals. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos guardons, entre els quals la Medalla Narcís Monturiol de Ciència i Tecnologia (1992), el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (1998) i de l’Institut d’Estudis Catalans i Caixa de Sabadell (2002), la distinció Luís Balaguer de l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre (2019) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2019).

És autor (o coautor) d’una llarga llista de publicacions científiques a més d’assaigs de divulgació en l’àmbit de l’ecologia, com ara Biografia del món (2006), guardonat amb el premi de la Crítica Serra d’Or, i Notícies sobre l’evolució (2014). També ha publicat poesia, i diverses novel·les adreçades al públic infantil.