Va nèixer a París el 1944. És sociòleg i professor agregat de filosofia a la Universitat de Grenoble, membre del Consell d’Anàlisi de la Societat i consultor de l’associació Progrès du Management. Amb el seu primer llibre, La era del vacío, va començar una obra extensa sobre les grans preocupacions de les societats postmodernes, que passaven, al seu parer, per una despersonalització de l’esfera pública i una pèrdua de sentit de les grans institucions col·lectives. Lipovetsky ha definit la societat postmoderna en termes de narcisisme apàtic, consumisme, l’hiperindividualisme, la cultura de masses i la seva indiferència, la pèrdua de la consciència històrica i el descrèdit del futur. En els seus últims assaigs, però, ha anat una mica més enllà i ha qüestionat el concepte mateix  de «postmodern» que, segons ell, ha esdevingut ara una «hipermodernitat», que caracteritza el nou moment històric de les societats liberals: desregularitzades i globalitzades. La seva darrera obra, L’esthétisation du monde, escrita en col·laboració amb Jean Serroy, es publicarà en castellà el 2015.