(Borriana, 1957) És historiador d’art i director del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía des del 2008. Anteriorment ha estat al capdavant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1998-2007) i de la Fundació Antoni Tàpies (1989-1998 ).

Un cop acabada la llicenciatura a la Universitat de València el 1980, es va traslladar als Estats Units per estudiar, primer, a la Yale University i, després, a la City University of New York, on es va doctorar el 1989.

Al llarg dels anys ha comissariat nombroses mostres monogràfiques sobre alguns dels artistes més rellevants de la nostra època, entre les quals destaquen les dedicades a Marcel Broodthaers, Lygia Clark, James Coleman, Luis Gordillo, Lee Lozano o Rosa Barba. Així mateix, ha estat molt significativa la recuperació de l’obra d’autors poc coneguts o injustament oblidats com Andrzej Wroblewski, Nasrin Mohamedi, Ree Morton o Ulisses Carrión, entre d’altres.

La seva dilatada trajectòria compta amb l’organització d’importants exposicions de tesi, entre les quals cal citar: La ciudad de la gente (1996), Antagonismos. Casos de estudio (2001), Un teatro sin teatro (2007), Principio Potosí (2010) o Playgrounds. Reinventar la Plaza (2014).

A partir de la feina desenvolupada en les institucions que ha dirigit, ha marcat un punt d’inflexió en la pràctica museística contemporània.