Dubravka Ugresic és una escriptora croata (nascuda a la ex Iugoslàvia el 1949) imbuïda per la tradició literària russa, i especialment per les avantguardes.

Dona de mirada crítica, observadora agudíssima, reflexiona i parla amb un convençut sentit de la llibertat, cosa que l’ha dut a l’ostracisme en més d’un moment de la seva vida.

Quan va esclatar el conflicte dels Balcans, ella es va manifestar contra la guerra i els nacionalismes. Al cap de dos anys va haver de marxar del país. Viu a Amsterdam des de fa temps.

Cal llegir els seus llibres (si més no els quatre que hi ha traduïts aquí!) per entrar en el seu univers, que presideix un sentit de l’humor inconfusible. Als contes, les novel·les i als assaigs, hi trobem l’exili, la condició de foraster, la precarietat dels desplaçats, la memòria com a via de reconstrucció moral i de la identitat, la vida privada i íntima, les dones, la feminitat, la invisibilitat de les persones… I, naturalment, el segle XX europeu, els malentesos entre l’Est i l’Oest, les noves formes de la cultura contemporània…