Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles
Aquest llibre conté vint-i-un contes que parlen. No hi ha cap personatge que no tingui res a dir, fins i tot el silenci. En una mateixa història, per curta que sigui, poden coincidir una mòmia i un telèfon, una bruixa i una aspiradora, un funàmbul i la seva ombra o una bicicleta i un cavall. Hi pot aparèixer un extraterrestre desorientat, un tresor tip de ser trobat, una heroïna de videojoc molt llesta i un mag que no tindrà altre remei que fer de conill. Ningú no s’escapa de fer-se sentir i de parar l’orella per saber què volen els altres. Vint-i-un contes per enraonar.
Aquest llibre també explora la idea de diàleg…
«Per arribar a pensar bé, primer cal aprendre a dialogar, perquè el pensament no és altra cosa que el diàleg que tenim en silenci amb nosaltres mateixos. Però per dialogar bé, cal pensar bé. És a dir, que aprenem a pensar dialogant i aprenem a dialogar pensant. I aquest aprenentatge no acaba mai.» Gregorio Luri
A partir de 10 anys
Col·lecció | La meva Arcàdia |
Idioma | Català |
Any | 2014 |
Pàgines | 96 |
Format | 13 x 19,5cm |
ISBN | 978-84-938262-9-1 |
Preu | 9,70€ |
Ressenyes
«Els contes de La meva Arcàdia», ressenya a Cavall Fort, el juny del 2014.
Ressenya al butlletí El Garbell, núm. 2, estiu del 2014.
Ressenya a la revista digital Cornabou, el 7 de juny del 2014.