Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles

Aquest llibre conté vint-i-un contes que parlen. No hi ha cap personatge que no tingui res a dir, fins i tot el silenci. En una mateixa història, per curta que sigui, poden coincidir una mòmia i un telèfon, una bruixa i una aspiradora, un funàmbul i la seva ombra o una bicicleta i un cavall. Hi pot aparèixer un extraterrestre desorientat, un tresor tip de ser trobat, una heroïna de videojoc molt llesta i un mag que no tindrà altre remei que fer de conill. Ningú no s’escapa de fer-se sentir i de parar l’orella per saber què volen els altres. Vint-i-un contes per enraonar.

Aquest llibre també explora la idea de diàleg…

«Per arribar a pensar bé, primer cal aprendre a dialogar, perquè el pensament no és altra cosa que el diàleg que tenim en silenci amb nosaltres mateixos. Però per dialogar bé, cal pensar bé. És a dir, que aprenem a pensar dialogant i aprenem a dialogar pensant. I aquest aprenentatge no acaba mai.» Gregorio Luri

A partir de 10 anys

 

 

Col·lecció La meva Arcàdia
Idioma Català
Any 2014
Pàgines 96
Format 13 x 19,5cm
ISBN 978-84-938262-9-1
Preu 9,70€

Ressenyes

«Els contes de La meva Arcàdia», ressenya a Cavall Fort, el juny del 2014.

Ressenya al butlletí El Garbell, núm. 2, estiu del 2014.

Ressenya a la revista digital Cornabou, el 7 de juny del 2014.

Comparteix a